Fem una crida unitària a les famílies per fer objecció de consciència a les proves de primària de la LOMQE

Avui dilluns hem fet roda de premsa per mostrar públicament el nostre rebuig a la LOMQE i a les proves externes que se'n deriven. La FaPaC, la Xarxa d’Escoles Insubmises (XEI), i representants de USTEC-STEs, CCOO, UGT, CGT, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, l’ILP per l’Educació Pública, Assemblea Groga, En Comú Podem, la CUP i Catalunya Sí Que Es Pot hem fet una crida a les famílies a fer objecció de consciència a les proves de tercer i sisè de primària programades per aquest abril i maig. L’acció consisteix a no portar els seus fills i filles a l’escola per evitar que facin les proves. 

Les proves: una eina de privatització de l’educació. L’objecció: una oportunitat per paralitzar la LOMQE

Entenem l’objecció de consciència a les proves de tercer i sisè de primària com una eina per paralitzar la LOMQE i tot el que representa. Les proves externes són un instrument fonamental dels sistemes educatius basats en la competició perquè permeten classificar les escoles i establir rànquings entre elles. Per a les entitats de la crida, neutralitzar les proves significa, per tant, paralitzar la LOMQE.

Les proves porten a la privatització i la mercantilització de l’educació a través de la comparació i l’establiment de rànquings entre escoles. Mestres i centres es veuen immersos en un règim competitiu i de funcionament empresarial aliè a l’esperit de l’educació inclusiva. Per altra part, el reduccionisme flagrant de les proves força a reconduir l’educació cap a una deriva academicista i de premi/càstig, a canviar els programes i projectes d’escola per ensinistrar els nens a superar els exàmens (en molts casos test) de 12 hores de durada o més, i a segregar els alumnes en diferents itineraris de forma prematura, deixant de garantir la igualtat d’oportunitats. Les entitats de la crida advoquen per avaluacions que busquin detectar mancances i assignar els recursos necessaris sense fer entrar escoles, mestres i alumnes en un règim competitiu. 

Catalunya, capdavantera en l’aplicació de la LOMQE i les seves proves

Catalunya és, després de la Comunitat de Madrid (laboratori de proves de la LOMQE), el lloc on s'està desplegant la llei Wert de manera més exemplar. L’anul•lació de la funció decisòria dels Consells Escolars, el decret de direccions o les pròpies proves externes son exemples palesos d’aquesta realitat.

Davant del discurs, confús i contradictori, que el Departament d’Ensenyament està oferint  sobre les proves de tercer i sisè de primària tot afirmant que “a Catalunya realitzarem les proves de sempre de la LEC”, el problema no és si les proves són LOMQE o són LEC, sinó que hi hagi proves externes estandarditzades i l'ús que se'n faci d'elles. La LOMQE permet publicar els resultats d'aquestes proves (ja siguin amb continguts marcats per LOMQE o  per la LEC). Per molt que la consellera Ruiz afirmi que a Catalunya es faran les proves de la LEC, les proves funcionen sota el marc jurídic de la llei orgànica del PP, d’obligat compliment.  

Coaccions del Departament d’Ensenyament i exigència d’un posicionament clar al costat de les famílies objectores

Hem denunciat que, en la darrera setmana, el Departament d’Ensenyament ha iniciat una campanya de pressió a les direccions de les escoles per realitzar, com sigui i quan sigui, les proves de primària. Les direccions se senten pressionades i assenyalades per la inspecció i es veuen forçades a posicionar-se contra les famílies objectores. Amb aquestes pressions, el Departament d’Ensenyament està esquerdant la unitat de les comunitats escolars i atemptant contra el dret legítim a l’objecció de consciència de les famílies. 

L’any passat, de fet, la consellera d’Ensenyament Irene Rigau va entrar en un remolí de declaracions i amenaces que la van portar a acusar les famílies de ser irresponsables i de fomentar l’absentisme, va amenaçar d’enviar els serveis socials i a la guàrdia urbana en cas que fessin objecció de consciència a les proves i va intervenir a través de les inspeccions. Aquest fet contrasta amb l’actitud del govern del País Basc, que va respectar l’objecció de consciència de les famílies. Per altra part, i malgrat les amenaces de José Ignacio Wert, el govern central no va fer venir l’Alta Inspecció a Catalunya com va passar a d’altres comunitats com a Astúries, fet que palesa que a Catalunya, la LOMQE  es va desplegar amb tota normalitat.

Hem demanat públicament a la consellera Meritxell Ruiz el seu compromís públic de respecte a  l’objecció de consciència de les famílies a les proves de tercer i sisè, i li demanen que no obligui a fer les proves a qui hagi decidit no fer-les. 

Exigim enèrgicament a la consellera que es comprometi a no coaccionar més a mestres ni a direccions amb la intenció d’induir-los a no respectar la voluntat de les famílies objectores. Recordem que altres governs autonòmics (com el del País Basc, Astúries, Navarra...) aquest any no faran les proves.